ELS VERSOS
Els versos satírics formen part dels parlaments tradicionals dels balls de diables, i són una expressió genuïna i molt arrelada de la inveterada tradició satírica cultural catalana.
La funció dels versos és, mitjançant la sàtira, criticar o fer burla de fets i esdeveniments, notoris i coneguts, però dels quals no se n'acostuma a fer crítica públicament, incloent-hi també estaments i persones. També és reconeguda la seva funció de denúncia popular.
Els “Versos”, forma amb què d’antic es denomina la part parlada del ball, han estat des de sempre element essencial de l’actuació.
Aquest, aplega tota una colla de composicions versades que cada diable recita tot presentant-se davant del cap del ball, en Llucifer.
Tradicionalment el nostre ball ha mantingut sempre els parlaments i “versos”, cosa que fa que el puguem qualificar, com ja s’ha fet constar, de Ball amb Parlaments per ser el text només un suport de l’espectacle, però no la base d’aquest, tot i que hi juga un paper prou important.
Si bé és cert que els diferents personatges entre passada i passada reciten els seus parlaments, sostenen diàlegs i desenvolupen una acció, aquesta va acompanyada sempre de la música d’un toc específic i d’una coreografia característica.
Els “Versos”, forma amb què d’antic es denomina la part parlada del ball, han estat des de sempre element essencial de l’actuació.
Aquest, aplega tota una colla de composicions versades que cada diable recita tot presentant-se davant del cap del ball, en Llucifer. Aquestes produccions són de tipus satíric i les primeres referències ja les trobem a les primeries del segle XIX, després de la Guerra del Francès; una mostra és aquest fragment recollit de viva veu l’estiu de 1980, d’en Josep Domingo, fill del mític “Sebastiano”:
“Tots els de França entera
Ja senteren amb els catalans
Perquè s’han cagat a les calces
Perquè en son uns sis cortans
Visca la Diablessa
I les banyes del Chabran.”
A títol orientatiu, sense que s'hagi de prendre estrictament al peu de la lletra i generalitzant aquestes característiques, es podrien establir les següents pautes:
- Són compostes per versos de 7 i 8 síl·labes.
- La rima sol ser consonant.
- Tots comencen amb un primer vers d'endreça o presentació.
- Continuen amb diverses estrofes, de nombre variable segons la composició, generalment de quatre versos o quartetes.
- Acaben també amb una estrofa de quatre versos, que es repeteix amb lleus variants en totes elles i que podem anomenar quarteta final.
Pel que fa a l'estructura de les estrofes, podem diferenciar els següents models bàsics:
- Estrofes amb rimes encadenades a-b-a-b.
- Estrofes amb rimes creuades a-b-b-a.
- Intercalació de sèries mètriques d'apariats a-a-b-b.
- També hi ha una modalitat d'estrofes que sols rimen en consonant els versos parells, tot deixant lliures els altres.
