LES FORMACIONS
FORMACIÓ DE CERCAVILA
En aquesta formació el ball evoluciona en dues files arrenglerades, on al capdavant hi ha el foguer, i al capdavall al mig de les dues files el Llucifer amb l'Arcàngel a la seva dreta i l'Àngel a l'esquerra. La diablessa la trobem al final de la fila de la banda dreta, mirant en sentit de desplaçament. Al darrere de Llucifer i els àngels s'hi col·loquen els timbalers, i més enrere, tanquen la formació els saquers.
Els diables evolucionen en formació amb la maça a l'espatlla. Un cop arriben a l'alçada del foguer, aquest, els encén la carretilla inicien la dansa característica del punt de galop no gaire saltat, és a dir el punt de mig galop, evolucionant pel carrer.
Un cop encès el diable no es limita a mantenir una sola filera pel mig, sinó que agafa tanta amplada del carrer com pot, per ampliar el ventall de foc. Molt de tant en tant, algun diable fa algun tomb sobre si mateix mantenint el punt de dansa, tot i que no és un element que hi aparegui de manera gaire reiterada. Un cop petat el coet, el diable retorna a la fila, ja havent carregat prèviament la carretilla a la maça.
FORMACIÓ DE VERSOS
S'utilitza la mateixa formació que al cercavila, però en aquest cas, entre passada i passada de vers, els diables fan un tomb cap a l'exterior, el qual els primers de la fila, en aquest cas els dos diables de la banda oposada a Llucifer, inicien el gir i la resta de diables els segueixen fins a tornar a col·locar-se en la posició inicial. Aquest gir es realitza quan els diables senten el toc de timbal específic per l'evolució, en aquest cas estem parlant del toc de versos.
Com a tret característic, el diable que ha d'anar a versar surt de la fila per col·locar-se en mig de les dues files formades, però no ho fa d'una manera qualsevol, sinó que el diable no surt de la fila fins que no arriba al capdamunt on ha de fer el gir que ja havia iniciat el primer diable de la formació. És llavors, quan el diable que ha de recitar es lliura i es col·loca enmig.
ENCESA CONJUNTA
En el moment de fer una encesa conjunta, tots els diables es col·loquen en cercle amb les maces alçades i amb els caps de les maces tocant-se. El foguer, generalment amb una carretilla sense tro, encén les maces de tots els diables, que tot seguit, obren el cercle ballant el punt de mig galop.
Un cop enceses totes les maces dels diables, el Llucifer entra al mig del cercle i la diablessa, encesa ja prèviament pel foguer, entra al centre del cercle i encén el ceptrot del Llucifer amb la seva maça.
LA CARRETILLADA
A l'hora de la carretillada, els balladors també tenen una formació molt marcada. Els diables fan un cercle molt tancat un darrere l'altre, pràcticament enganxats, i van avançant lentament en sentit contra horari fent el seu punt de dansa característic, el punt de mig galop. En aquest cas els diables no fan voltes, i sempre mantenen el cercle amb la seva forma.
Al centre hi ha la Diablessa.
Els diables un cop els peta la carretilla surten per un punt específic marcat prèviament per la direcció del ball, i s'hi tornen a incorporar novament quan un dels dos foguers els encen la carretilla novament.
Els balladors, quan han de carregar les carretilles, fan un recorregut curiós, ja que van a donar el tomb al antic plataner que hi ha a la plaça vella, que és on se situen els saquers.
