DADES HISTÒRIQUES
Per esbrinar quelcom del nostre passat en aquest aspecte s’ha fet un buidat de les fonts documentals existents, tot aportant una visió global de la vida folklòrica vendrellenca al llarg dels segles XVII i XVIII.
Després d’una exhaustiva recerca hem de dir, certament, que son poques, tot i que reiterades en el temps, les dades aplegades. Aquest fenomen ve sens dubte motivat per les escasses referències que es donen d’aquest tipus de diversions populars en segles passats.
Si ens centrem en el cas de l’origen del Ball cal destacar la dada que apareix en les cròniques de 1460, per la processó de Corpus, un ball anomenat "Diablura". En aquesta actuació teatral, representada enmig d’una plaça, els components del ball duien camals, picarols i carotes. En referència als balls, la confraria del Santíssim Sagrament menciona en el llibre de comptes els cost invertit en pólvora i en els músics.
En un article al setmanari local “Lo Vendrellench” núm.409 de 26 de juliol de l’any 1900, i que signa en Jaume Serra i Iglesias, secretari de l’Ajuntament vendrellenc a les darreries de segle, reprodueix i comenta tota una colla de dades trobades en un llibre de comptes municipal de mitjans del segle XV; sense dir-nos, però, la vila o ciutat a què pertanyen, tot volent donar a l’article un caire genèric i penedesenc, com bé fa constar en el títol “Las Festas del Corpus en l’Antich Panadés”. Per creure-ho d’interès per esbrinar l’origen i el procés evolutiu de la comparsa, passem a reproduir-ne alguns fragments.
"Figureuvos las nostras festas majors d' avuy ab tota sa animació y ab la bellugadissa dels populars balls-cornparsas treyeune lo que la civilisació actual los hi ha donat y afegiuhi las funcions religiosas propias d' aqueli dia, molt méss espléndidas y de major importancia que en los temps corrents y os hauríeu format una idea aproximada de la antita festa del Corpus, que era allavors la verdadera festa major d' aquests pobles. Entremesos y jutqlars que donavan representacións públicas, tuis com en la centuria xv s' estilavan, jochs, alimaries, danças, cóssos, tot lo que en aquell temps feya la delicia del poble surtía á relluhir. Animada debía ésser la festa, quan ne deyan la bullicja del Sant Saqrament!
Pera fervos capassos del entussiasme ah que’ls nostres antepassats celebravan aquesta tan gran diada, llegin la següent crida publicada el 3 de ,juny de 1450, com cada any solía publicarse en un deis pobles d' aquesta regió á fi de que tots los vehins se preparessin pera obsequiar degudament á sa Divina Magestat:
(…)D' un llibre de comptes municipals d' aquella época n' extrayén los següents, que per sí sols donan una bona idea de lo que eran aquells festetjos.
“Item á 22 de dit mes de maig, 21 ls. 9 sous me retinclih per altras tantas que m’han manadas per los consellers, ço es 2 lls. 11 sous per 14 dotzenes quels grossos y xichs á micer hieronim sant just, 12 Sous á micer Joli per 24 camnals de cascavells, 6 sous per los caps dels diables y masqueres del hermità y eschola (1), 1 lI. 4 sous per lo refrescar de 17 turchs, (2) 10 lIs per lo lloguer dels jutglars que eran los hotges y sos companions, 1 lIra. 4 sous per la despesa de dits jutglars, 2 Sous an en Joan Bruja per adobar la graella, que tot se despengue per festivar la festa del Sant Sagrament dia de Corpus...”
(…)Tenim, donchs, que en la centuria XV existían la Turquia, los Caballs cotonés, la Diablura y lo Drach. Comparém aquestos entremesos ab lo ball de Moros y Cristians, los Diables, los Gaballets y lo Drach de la nostra centuria, y digaume si en la escencia no son los mateixos.
Be es veritat que la Diablura antiga, no contentantse ab ballar per los carrers de la població, feya las sevas evolucións en un improvisat escenari que s' aixecava al mitx de la plassa ab lo nom de Castell del infern, segons veyém en un document d' aquell temps; pero en cambi disparava cohets, com avuy ho fan los Diables, y no en poca cantitat.
També`s diferenciavan la Diablura del ball de Diables y la Turquia del de Moros y Cristians ab la indumentaria, puig uns y altres gastavan camalls de cascabells com los que encara gastan los bastoners d' avuy. Segóns se desprén dels comptes copiats, los diables portavan, ademés, caps postissos, lo qual avuy no s'estila."
Al llarg el segle XVIII, en diversos comentaris en ell llibre de visites Pastorals i en el fons de l’Arxiu Parroquial trobem els primers documents on hi consten diversos comentaris de "balls", tot i que sense especificar quins, i també en els llibres de comptes hi consta gastos i referències de la pólvora.
En el “Llibre de Celebracions de Misses i Aniversaris 1720-1737”, on hi figura la transcripció que féu Mn. Anton Ferrer (Rector del 1716 a 1759) de l’acord que figurava en el “Llibre de Delibercions del Consell” de la nostra vila, i en el qual es constitueix el “vot” de la festa anyal a Sant Isidre, hi surt la primera i generica referència a l’organització de balls, d’on es desprèn que ja l’any 1679 sortien i es coneixien a la nostra vila els balls i comparses per les festes de la Confraria més assenyalades.
"Vuy que constam a 2 del mes de abril 1679, dia de la Pasqua de Resurreció del Senyor, convocat i congregat lo concell general de 36 persones (...) pagara de diners dels emoluments de dita vila lo lloguer dels Menestrils y la caritat del sermo y que los administradors de la confraria, se hajen de cuydar de fer lo demes se ha de menester per la celebració de dita festa de diner de la confraria y tots los gastos; ques faran llavats de taula, coques, y balls”
En el “Llibre Primer de les Confraries” de 1660 a 1724, i un any després d’haver votat la festa a Sant Isidre i de la primera referència dels balls, la confraria del Santíssim Sagrament detalla en l’estat de comptes d’aquest 1680 la primera referència a la pòlvora:
“y a gastat ab polvora y gasto dels musichs vint y sinch sous (...) per lo gasto dels musichs, lo dia de S. Isidro y del Corpus.”
Aquesta precària dada, dóna testimoni de l’existència, ja a les darreries del segle XVII, d’una certa activitat pirotècnica en la nostra vila lligada a les festes de confraria.
De nou, en un recull de les notes trobades en un llibre d’apuntacions de Ramon Mata, en Jaume Ramon i Vidales (“Vendrell Històric, pàg.112) on es narra les festes de benedicció del nou temple parroquial, la pirotècnia és un element important en la festa. L’autor mateix ens indica que els punts suspensiu en la narració indiquen que en l’original el paper llastimosament hi és menjat, havent-se perdut per sempre els altres actes de caire festiu i popular a celebrar.
“Lo dia 25 de agost de 1739, feu una pedregada en dita vila del Vendrell (...) I a la vista de tan gran calamitat se suspengueren las festas que estavan preparades per la benedicció de dita iglesia, pues havia...cuets boladors, de corda y rodas... cobla de balls, y ab tot això...mes no obstant... se feu la benedicció”
Any rera any els administradors donaven compte de la seva gestió davant del Rector-Arxiprest, presentat els rebut i comptes, gairebé sempre englobats sense particularitzar-ne les partides, llevat d’algun any en què se n’especifica alguna. A tall d’exemple, l’any 1751 hi llegim:
“ha gastat ab sera 20 lliuras, 4 sous, 1 diner.
Ha gastat ab ventalls 10 lliures, 17 sous, 2 diners.
Ha gasta ab polvora –lliures, 17 sous”
En el llibre d’Administració de santa Anna, serà l’any 1774 en què trobarem de nou referències, ara ja més concretes, de diners gastats en la part pirotècnica de la festa:
“Joan Baldris, Escribà, ha replegat ab tot 14 lliures, 16 sous. Lo dit ha gastat per rodas y coets 10 lliures, 2 sous, 6 diners”
L’última referència que trobem destinada a l’adquisició de “coets”, o pólvora, al segle XVIIII és l’any 1784, en què la Confraria de la Sagrisitia o de Sant Salvador va gastar segons consta en la “Llibreta de las entradas y aixideas de la Festa Major de Sant Salvador”:
“se han comprat per la festa deu lliuras de polvora al preu de 3 lliuras, 15 sous”
I més endavant fa constar:
“se han venut a Pera Minguella dos lliuras de polvora per 15 sous”
També en els comptes apareix una partida en la qual figuren de nou les “Dansas” amb 19 lliures, 4 sous i 3 diners, però tampoc ens concreta res respecte a les danses que sortien.
Entre els actes a destacar de la festa d’aquell any assenyalem, en primer lloc, l’aparició de les Matinades, la il•luminació del campanar amb “candeles de ceu” i la il•luminació de la petxina de l’absis del temple amb “grazols” d’oli.
La informació d’aquesta Festa Major serà la darrera dada que podem aportar sobre la presència dels balls i comparses populars en el segle XVIII; caldrà esperar l’adveniment del nou segle per clarificar alguns interrogants fins ara plantejats.
Iniciant-nos ja en el segle XIX, la vida social vindrà marcada per la invasió francesa que durà el país a sis anys de guerres (1808-1814). Passat aquests anys les confraries es van refent poc a poc i l’any 1833 ja trobem als comptes de l’Administració de Santa Anna un comentari interessant de la festa:
“aplegaren 125 duros y 15 pesetes, feren unes sacras noves 11 duros. La resta es gasta ab sera, una grossa festa que feren castell de foch y varios valls, y se gasta tota la se ha escrita partida”
D’aquestes festes cal destacar que el 1833 és el primer any en què apareix documentalment el “castell de fochs” en els comptes de Santa Anna.
També novament s’anomenen els balls, “varios valls”. En aquesta època és corrent trobar la grafia “vall” per referir-se als balls i comparses de carrer, ja que els balls públics eren denominats i coneguts popularment pel mot “sarau”.
Durant els anys 1833-1840 les festes tornen a ser migrades pels estralls de la Primera Guerra Carlina. Cal afegir-hi la forta crisi que pateix la Confraria, la mala situació econòmica i social, les guerres constants i el factor de desinterès humà.
