PERSONATGES
El ball de diables, des de la seva denominació històrica, sempre ha estat format pels mateixos personatges, els quals sempre han tingut i tenen un paper important en la representació del que anomenem "Acte Sacramental". El ball ve representat per les següents figures: L'Arcàngel Sant Miquel i l'Àngel, el Llucifer, la Diablessa, els timbalers i els diables, dels quals se'n destaquen diferents personatges com; el Borró, l'Alferes, el Porrer, el foguer i el saquer.
VESTUARI I ESTRIS
El vestit del ball de diables es caracteritza per ser una indumentària austera, formada per pantalons , casaca amb caputxa decorada amb motius al·legòrics a l'infern pintats i dues banyes cosides al capdamunt. Aquesta roba sol ser de sarja, arpillera o roba de sac. Per protegir-se el cap hi porta un mocador de tela.
El calçat del diable són les espardenyes de vetes.
Pel que fa als estris, el ball de diables utilitza la maça, a banda del ceptrot, aquest emprat pel Llucifer i el trident de la Diablessa.
FORMACIONS
El ball de diables utilitza una formació característica de caire militar, la qual esta formada per dues files de diables, en una de les quals hi va la diablessa al final i on al capdavant hi va el foguer. Al capdavall de les files hi trobem la presència del Llucifer amb l'Arcàngel i l'Àngel i darrere d'aquests els timbalers.
El nostre ball sempre ha comptat des de sempre amb una coreografia peculiar, que es manifesta essencialment en la formació de cercavila, versos o l'Acte Sacramental. A banda, el ball utilitza diferents figures per representar els moviments tant de passades de versos, de la carretillada, o de les enceses conjuntes.
MÚSICA
En el ball de diables, l'instrument imprescindible que sempre acompanya la formació és el timbal. Instrument fet de fusta. Consta de dues membranes de pell. S'acostuma a utilitzar en grups de ministrers per emular la música antiga o en balls tradicionals com són el ball de diables. El so depèn de la fusta i la pell. Es tensa mitjançant cordes.
El nostre ball té dos tipus de toc; el toc de foc o cercavila i el toc de versos.
