ELS ORÍGENS DEL BALL DE DIABLES
L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar però sembla que deriven del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular, és a dir: balls parlats o amb parlaments, danses, etc., ha estat la via oral; així doncs, és lògic, que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original.
Pel que fa al Ball de Diables, malgrat se'l reconeix popularment com a "ball", de fet cal considerar-lo un entremès, ja que aquest tipus d'actuació es feia entre plat i plat en els àpats de la noblesa a l'Edat Mitja.
La síntesis del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus, a les processons eclesiàstiques com acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. A la fi, els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena; de forma estrepitosa i sorollosa, apartaven el públic assistent obrint pas a la processó.
De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té a veure amb l'obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versos satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa, i que tothom espera amb delit.
Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre més protagonisme, i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, quedà la part del diable com la més popular.
La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l'any 1150. L'acte va ésser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó i Catalunya.
La crònica ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l'Arcàngel Sant Miquel i una colla d'àngels.
La segona referència escrita que coneixem, citada en el Llibre de Solemnitats de Barcelona, és per les festes de 1423 rememorant la vinguda a Barcelona del rei Alfons V d'Aragó, procedent de Nàpols.
També a Cervera hi participen els diables per les festes de Corpus de l'any 1426. (actualment s'ha trobat un escrit del 1411). Altre cop a Barcelona, amb motiu de l'arribada del duc de Calàbria al setembre de 1467, s'organitzen unes festes on els diables també van ser-hi presents.
A principis del segle XV, a les processons del Corpus de Barcelona, es clausurava la comitiva amb un entremès, format per una colla d'àngels i una altra de diables.
Així mateix hi ha documentació que acredita actuacions o bé sortides de les colles de diables a molts indrets de Catalunya. Cal considerar però, que aquestes sortides en les localitats de Catalunya que es detallen a continuació per ordre cronològic, tenen en la majoria dels cassos antecedents que no s'han pogut documentat fins a l'actualitat. No es tracta aquí de fer una relació de totes les actuacions de cada colla. És per això que se'n detallen només les primeres referències escrites.
En la tradició del Ball de Diables es poden diferenciar tres èpoques. En un primer període, des de principi del segle XV fins a la fi de la invasió francesa a l'any 1814, el ball, va ser induït fonamentalment per un caire eclesiàstic, ja fossin processons, diades o festivals de Corpus, i també per aspectes polítics o estatals, tal com s'ha anomenat en el capítol anterior.
Una segona fase abarcaria des de finals de la guerra del francès fins a mitjans del segle XX. En aquest segon moment, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes, tot i que continuen assistint als actes polític-religiosos que els donaren origen.
Durant aquest període hi ha antecedents de l'aparició dels nous grups o colles de diables com: el 1850 a Terrassa, 1861 a Riudoms, 1865 a Hostafranc i 1869 a Porrera. Amb el curs del temps algunes d'aquestes colles s'han esvaït per sempre i d'altres han reaparegut després de més d'un segle d'eclipsi des de la seva formació.
Durant els anys que seguiexen i fins les primeres recuperacions que culminen cap a 1978, cal parlar de dos moments.
En un primer moment que aniria dels anys vint fins a la Guerra Civil, la tradició del ball de diables es va conservar per inèrcia i poc a poc anava decaient. En acabar la guerra, i malgrat els antagonismes, ja fossin personals, polítics o religiosos, s'inicià una reposició del ball dins la recuperació gloval de les festes a finals dels setanta.
El tercer període s'inicia en la decada dels anys vuitanta i coincideix amb l'època de reinvindicació i recuperació de les antigues festes populars, arreu de Catalunya.
L'ànim en la recerca i l'estudi de les tradicions popular, afavorida per les administracions locals, fomenta la creació de nous grups dinamitzadors, donant a la festa pública de carrer un protagonisme cultural i social quasi bé perdut fins aleshores.
L'organització del "correfoc" pe la Festa Major de la Mercè a Barcelona, duu a la cercavila de la ciutat nombroses colles tradicionals de diables. Per a una part del públic, va ésser un record complaent i entranyable; per a molts d'altres fou un esdeveniment nou, fantàstic i engrescador. Tot plegat un succés suficientment incitador i encoratjador per forjar nous grups.
D'altra banda, la iniciativa per part d'una històrica colla del ball de diables, la de l'Arboç del Penedès, en constituir la primera Trobada de Diables de Catalunya, per Sant Joan de 1981, és un altre motiu que contribueix a fomentar noves colles.
En aquest i ja últim període, que es pot considerar una època pletòrica pel que fa al ball de diables, apareixen arreu de Catalunya un nombre força important de noves colles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiració en els models històrics.
Avui dia no és gens estrany que en una mateixa localitat hi hagi més d'una colla de diables, dracs i d'altres bestiari.
Pel que fa a les característiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuració i una dinàmica ben diferenciades.
Per una banda hi ha un model amb extructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, característic del Penedès, Garraf i el Camp de Tarragona, en què hi ha una personificació dramàtica representant la rivalitat del bé i del mal amb uns personatges ben difinits com Llucifer, la Diablessa, l'Arcàngel Sant Miquel i altres diables que només reciten arengues critíques i versots satírics dels esdeveniments socials i polítics contemporanis de la localitat.
D'altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments com és el cas del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l'absència per complet d'una representació de ball parlat, així com també d'un nombre estable i concret dels seus components. El seu àmbit preferent és el de les celebracions cíviques, alguna processó religiosa o també en els solemnes trasllats d'algunes verges, com la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus o bé la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp.
