top of page

EL BALL DE DIABLES AL VENDRELL

Actualment, fa més de 35 anys de la reestructuració del Ball de Diables del Vendrell, element clau en la història del folklore local.
D’uns anys ençà s’ha donat un impuls a aquests temes que fan referència al folklore tradicional, un impuls prou fort per revitalitzar costums feia anys perduts, en un intent de portar als nostres dies allò que els nostres avantpassats apreciaven i nosaltres, per bé que en un altre context, també apreciem.

Hem d’ésser, però, conscients que tota aquesta amalgama d’elements folklòrics que configuren la nostra Cultura Popular, ha de ser conservat i presentat amb la dignitat que correspon a un signe tant genuí de la nostra identitat i del bon fer del nostre poble; alhora que tal com vam rebre aquest llegat dels nostres avantpassats, hem de saber transmetre’l a les generacions que encara han de venir.
 

El Ball de Diables és un dels elements més importants d’aquesta activa Cultura Popular Tradicional. És una agrupació de la qual se sap que té una existència prou reculada; ha tingut també els seus alt i baixos; però tot i amb això podem afirmar que cap generació vendrellenca (almenys des de fa més de 150 anys) no ha deixat de veure el bon fer del Ball de Diables.
Podríem dir a grans trets i amb perill de caure en l’explicació simplista que les sintetitzacions comporten, que aquest camí centenari ve configurat pels següents elements fonamentals:


En primer lloc el fort arrelament popular del Ball, que és especialment motivat pel fet que el nostre Ball ha estat sempre un “Ball obert”; és a dir, que a diferència d’altres agrupacions d’aquest caire, els components del nostre ball no eren necessàriament sempre els mateixos, les colles no eren fixes ni el repartiment de personatges no era estancat, sinó que els membres del ball s’han anat renovant constantment (sobretot des del segle XX) quasi cada any, arribant fins i tot al súmmum el 1958 en què en el decurs de l’any actuaren tres colles diferents. Aquesta constant renovació de membres i colles fa que sigui major la seva vinculació popular, ja que són pocs els convilatans que no han format part en les seves fileres.


El segon factor, és un factor ambivalent, negatiu i positiu a la vegada; es tracta del fet que no hi ha en el segle XX una constància cronològica en les sortides del Ball. El grup desapareix dues vegades i reneix altres dues. Tot i aquesta falta de constància històrica, els nostres Diables no han deixat mai d’actuar en cap de les dècades del segle XX, encara que en dues d’elles les actuacions són esporàdiques.
Aquest factor que hom pot analitzar com a negatiu és, per aquelles paradoxes de la vida, el que més positivament ha afectat la integritat del Ball.
Podem afirmar que l’autenticitat de parlaments, estris i personatges del Ball que ha arribat a nosaltres, es deu precisament a la tasca de meticulosa recerca realitzada en les dues recuperacions de 1933 i 1979; i pel fet que en ambdues dates indicades la informació recollida prové per via directa del Ball del segle passat, el segle XIX.
En la primera, la del 1933, per la presència de vells Diables i en particular d’en Pau Solé i Martí “Pau Ravell” (1865-1947) que fou el Cap de colla del Ball a principis del segle XX.

Aturada per dir versos al Pont del Pardo durant la cercavila de la Fira de 1933.

El Ball, reorganitzat per la Fira de 1933, format davant la Biblioteca Popular. El primer de la dreta (sense vestit de diable) és en Pau Ravell.

En la segona, del 1979, per la participació en el procés de reorganització d’en Josep Sonet i Ivern, i en Pere Giró i Saperas, components del Ball del 1933 i deixebles del primer. D’altra manera el pas del temps, sens dubte, hauria diluït els formalismes propis del Ball i molts detalls (com la música i la coreografia) que encara avui es conserven s’haurien perdut del tot; amb la seva conseqüent desnaturalització.


El tercer i darrer element és la importància de la producció literària del Ball. Aquest tipus de producció literària vinculada al Ball ve documentada ja en el segle XIX; i suposa un element prou important de connexió amb el públic, i per tant un element més de la popularitat del Ball de Diables del Vendrell.
Les composicions, que surten dels mateixos components del Ball i d’algun poeta o rapsoda del veïnat, tracten temes d’actualitat vilatana, que van des de la Guerra del Francès fins a la moda de principis del segle XX, tot carregat d’ironies i sàtires que fan arrencar el riure de l’espectador.
Aquesta literatura popular ja estat constant al llarg de la vida del Ball, llàstima que molta s’hagi perdut, ja que no era escrita, i sols en conservem algunes mostres d’alguns antics Diables.
Aquests darrers trenta-cinc anys, el Ball vendrellenc ha publicat, cada any, el recull de totes les composicions recitades, els Versos, durant les actuacions de la temporada. Principalment per la Festa Major i per la Fira.


Aquests són els tres elements que configuren el tarannà centenari del Ball de Diables; el que és i el que ha estat el Ball de Diables del Vendrell.

Després d’una llarga letargia d’uns 15 anys, un grup de joves comença a treballar en la recuperació del ball.
El procés que va culminar amb aquesta recuperació s’havia iniciat a finals de 1978. En aquesta ocasió els promotors foren en Jaume Domingo i Planas, i en Magí Bonsoms i Güell. Tots dos són descendents de Diables; en Jaume és besnét del “Sebastiano”, que ja actuava en el ball històric, i s’hi reincorporà el 1933 fent de Diablessa fins el 1947; i en el cas d’en Magí, els seu pare  també havia fet de Diable, en concret en la colla que sortir a les primeries dels anys cinquanta.
Ells mateixos emprenen la labor d’aglutinar un primer nucli de gent, amics, companys... que formaran una colla disposada a ballar per la Festa Major.
Serà pel març de 1979 que es fan les primeres gestions per a fer realitat aquest projecte. S’entrevisten amb algun alcaldable vendrellenc d’aquelles primeres eleccions municipals tot exposant la idea d’incentivar l’activitat del jovent de la vila, de les festes i del folklore local, que semblen estar en una endèmica letargia. Un cop constituït el nou Ajuntament s’entrevisten amb l’Alcalde Martí Carnicer i el regidor de cultura, Benet Jané. L’Ajuntament havia acollit molt bé la idea de la recuperació i estaven disposats a pagar el 100% de les despeses del vestuari i estris del Ball.
Cap dels promotors, que havien de formar part d’aquella primera colla, no havia vist mai actuar el Ball vendrellenc ja que van néixer just quan surt el Ball per última vegada. Però si que n’havien sentit a parlar molt als pares, avis i la gent en general. La tradició familiar oral, generació rera generació, i la memòria popular col•lectiva, actuen com a factor prou important en aquest procés recuperador.
Així doncs, es comença la recerca de dades. En primer lloc busquen els vells vestits, però al no trobar-los, es decideix fer-los de nou partint de la recopilació d’informació oral i fotografies velles. En quant als estris, la família Domingo conserva la massa de la Diablessa, d’en “Sebastiano” i a imatge d’aquesta en tornegen de noves. També fan els escuts i les corones del àngels.
Un altre punt molt important, que calia precisar en tot detall, era la recopilació dels antics versos i parlaments, la música pròpia de cada joc i la coreografia i els moviments característics del Ball vendrellenc.
La recerca i documentació de material i testimonis orals els encamina en primer lloc a  casa d’un antic Diable, en Pere Giró i Saperas, que entrà al Ball el 1933 a l’edat de 12 anys fent de Sant Miquel, i en va sortir a la dècada dels quaranta amb la vintena complida. Just entrar a casa seva es va aixecar de la taula i els recità tots els versos i parlaments que recordava, i que van ser enregistrats i després transcrits. Pel que fa a l’aspecte musical es van adreçar a en Josep Sonet “Pessas”, antic timbaler del Ball, que els mostrà els tocs propis que també foren enregistrats i transcrits. En Sonet, també va ser qui va dissenyar i fer la caixa del ceptrot, en forma de taüt, així com la caixa de metall per a les carretilles i la tiara per al Lucífer.
Finalment varen concretar un dia per ensenyar-los les figures, moviments i coreografies característiques.

De nou la història es repetia. Si el ball de 1933 esdevenia hereu del desaparegut el 1906, per la presència d’en “Sebastiano”, d’en Bernat, del “Paperina” i la direcció d’en “Pau Ravell”, el 1979, també sota el mestratge d’en Sonet i d’en Giró, deixebles dels primers, aquest nou Ball de Diables materialitza altre cop la relació de continuïtat amb el Ball històric. La tradició oral de pares a fills en serà el fil conductor.
Finalment quedava encara un altre element prou important: la pirotècnia, les carretilles. Aquelles primeres carretilles de 1979 varen sortir de cal Sellarès, i foren portades de Reus. Eren a l’estil antic; al llom del petard hi havia encara un tros de canya lligada amb filferro. Després vindrien les de l’anells plàstica i el cartró, molt més sòlides, tal i com les coneixem en l’actualitat.

La primera sortida es féu el dia 24 de juliol de 1979 al Restaurant Xaloquell de Sant Salvador, en presència del fill d’en “Sebastiano”, Jaume Domingo i Papiol.
La primera actuació i presentació oficial, tingué lloc el vespre del dia de Sant Jaume abans del castell de focs de la Festa Major. Acabats els focs, s’encengueren les carretilles i en acabar a la Plaça Nova van recitar els tradicionals versos.
També van actuar en els diversos actes de la Festa Major d’aquell any. El matí del dia de Santa Anna i el de Santa Anneta fan les seves respectives cercaviles i actuació a la Plaça Vella, i la tarda del 27 en un cercavila conjuntament amb altres balls.

El setmanari “Baix Penedès” del 2 d’agost en diu de la recuperació del Ball:
“BASTONS I DIABLES:
Naturalment, si no hagués mort no caldria tornar a néixer, però posat que alguna cosa hagi hagut de morir, forçosament, per la causa que sigui, bo és que més endavant pugui renéixer, com el Ball de Bastons i el Ball de Diables, als quals saludem amb un entranyable: Benvinguts, amics! Ja notàvem que a les nostres Festes els faltava quelcom, algun membre o potser era que per llurs venes no corria tota la sang necessària perquè les festes fossin completes del tot. Vosaltres ho heu sabut definir i ho heu remediat. Gràcies.”


Durant aquell estiu actuen en altres actes de la vila i també en sortides a fora, com a Saifores o Igualada.

I ve la Fira, de l’11 al 14 d’octubre, la segona actuació forta de l’any. El setmanari local del dia 18 ens diu: “Cada dia de la Fira a les 11 del matí hi ha hagut una Matinal_Cercavila amb l’actuació del Ball de Diables, Bastons, Gegants i Nans, Trabucaires de Solsona, fent gatzara pels carrers.”
A més, per al dia 13 d’agost, el programa anunciava per a les 10 del vespre, a la Plaça Vella, el Ball amb la representació dels antics parlaments “Acte Sacramental” amb el final formal de la Carretillada.

Un dels trets importants i característics del Ball, és a partir del 1980 i fins a l’actualitat l’edició d’un opuscle o llibret amb el recull dels versos que durant les actuacions de la temporada s’han recitat.

Durant aquests primers anys de vida del recuperat Ball actuen en totes les festes importants de la vila, així com en d’altres poblacions de Catalunya com: Calafell, la Juncosa, Ascó, Sant Quintí de Mediona, Poboleda, Vilaplana, Sant Jaume d’Enveja, Barcelona, Sitges... I fins i tot actuen a Madrid i a Saragossa.​

L’any 1982 trobem per primera vegada, anunciat al programa de Festa Major, la CERCAVILA DE FOC. El dia de Santa Anna, a les 9 del vespre, s’anuncia una Cercavila de Foc, en la qual prendran part els Grallers, el Ball de Diables Infantils (apareguts aquell mateix any per Carnestoltes), el Ball de Diables i el Drac del Vendrell, el Drac de la Gornal i el Ball de Serrallonga de Vilafranca. El seguici, sortint de la Plaça Vella, seguia el curs de l’antiga processó, i retornava al mateix lloc, on conjuntament amb els Nens del Vendrell es féu una actuació davant de la imatge de Santa Anna, que fou treta amb el seu tabernacle fins a la porta del temple. Una traca i l’encesa dels focs d’artifici des del campanar i la Carretillada dels nostres Diables, varen concloure aquesta recuperació de l’Entrada de Santa Anna.

Arribem al 1983. La Festa Major d’aquell any vindrà marcada per una fita important per als nostres Diables, l’estrena dels nous vestits, obra de l’artista vendrellenc Joan Descals i Esquius. El dia 24, al migdia s’inaugurava l’exposició “Diables de Foc, Diables de Festa”, i era presentat l’opuscle amb un resum de la història del Ball, i els parlaments de l’Acte Sacramental, que fou editat pel Ball amb motiu de l’estrena dels vestits. L’endemà, després del castell de focs es presenten els nous vestits al carrer amb un cercavila que en acabar tindria a lloc la representació dels ball parlat.

Aquest any es repeteix l’experiència del any anterior, la Cercavila de Foc, augmentant la presència del bestiari foraster; aixi doncs, surten Diables Infantils, Ball de Diables i Drac del Vendrell, Drac de la Gornal, Drac de Banyeres i Drac de Vilanova i la Geltrú. La cercavila es clou de nou a la Plaça Vella amb l’Entrada de Santa Anna i la Carretillada del Ball de Diables.

EL 1984, en la Gran Cercavila de Foc, que surt de la Plaça Vella a dos quarts de 10 del vespre, hi prenen part el Ball de Diables (el ball infantil ja no hi surt), Drac de la Gornal, Drac de Banyeres, Ball de Serrallonga de Vilafranca i surt per primer cop l’espatarrant Caramot. Tots fan el tomb de costum per la vila i en entrar a la Plaça Vella, i junt amb el Nens del Vendrell, es repeteix per tercer any l’Entrada de Santa Anna i la Carretillada.

Seguim en els anys i tornem a trobar actuacions per arreu del país o fins i tot al País Basc i a Tolosa de Llenguadoc.

L’any 1985 organitza la Va. Trobada de Diables de Catalunya, sota els principis de voler recollir i fer previure la tradició oral i la representació del Ball de Diables tradicional, així com afermar els fonaments del que ha de ser la màxima expressió de les festes, en les quals el protagonista és el foc.

Per la Festa Major de 1986 la Cercavila de Foc arriba a la seva cinquena edició. Degut a la massificació d’elements del bestiari, aquest any s’inicia el recorregut a la Via del Països Catalans. Hi prenen part el Drac de la Gornal, Drac de Banyeres, Drac de Cunit, la Garsa de Sant Feliu del Llobregat, Drac Gros de la Geltrú, i els vendrellencs la Botafoc, el Caramot i el Ball de Diables. La cercavila d’aquest any enceta una nova etapa; si bé en les anteriors edicions hi havia l’actuació final amb la imatge de la Patrona i els grallers amb el Tomb de Processó, el programa ja no anunciava l’Entrada de la Santa, però si que es mantenen l’esclat dels focs artificials, la cascada del Campanar i la Carretillada final. Tot emmarcat per una nova filosofia de la festa del foc.

L’any 1997, degut al mal estat en que es trobaven els vestits estrenats feia 14 anys. La colla refà tot el vestuari i conserva el mateix model que havia pintat en Joan Descals anys enrera. L’artista conserva el mateix estil, tot i que amb motius diferents; entre altres noves aportacions va fer un escrit a l’esquena de diferents diables en què diu Non Serviam, frase que deixa clar l’esperit rebel dels Diables.

El 1994, es va fundar la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya: Agrupació de balls de diables que tenen en comú el fet de ser centenaris i tenir parlaments o balls parlats. L'objectiu de la Coordinadora és el de vetllar pel manteniment de la tradició dels balls de diables dins la nostra cultura popular. Actualment la formen les següents nou colles: Ball de Diables de Sitges "Colla Vella", Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, Ball de Diables de l'Arboç, Ball de Diables del Vendrell, Ball de Diables de Torredembarra, Ball de Sant Miquel i diables de la Riera, i Ball de diables de Tarragona. Des de la fundació la de la Coordinadora es realitza una trobada anual a cadascuna de les ciutats on pertanyen.
Al Vendrell s’ha realitzat la Mostra en dues ocasions. La primera, en motiu del 20è aniversari de la recuperació del ball, el 1999 s’organitza la V Mostra de Balls de Diables Centenaris i amb Parlaments de Catalunya durant la Festa Major, i la segona  al juny de 2012 organitzant la XVa.

El maig de 2009, es celebra conjuntament el 30è aniversari de la recuperació del Ball de Diables i el Ball de Bastons, i el 25è de la fundació del drac el Caramot. Aprofitant el marc de la celebració, el Ball de Diables estrena nous vestits, pintats un cop més per l’artista vendrellenc Joan Descals i Esquius. Aquest cop, a part de remodelar tots els vestits dels diables amb motius diferents, però seguint el model dels anys 1983 i 1997, també pinta els vestits dels àngels. I es redissenyen els escuts.

És l'any 2014 que el ball celebra el seu 35é aniversari de la continuació de ball de diables a la capital del Baix Penedès. Per a commemorar l'aniversari, se celebra amb un sopar d'antics diables, reservistes i els actuals diables a la Lira Vendrellenca. Aquell any per la Festa Major, aprofitant l'aniversari, s'incorpora nova pirotècnia a la carretillada per augmentar la seva espectacularitat, tot i que sempre mantenint i respectant la tradicionalitat històrica de l'acte.

El Ball de Diables és un dels elements més importants d’aquesta activa Cultura Popular Tradicional. És una agrupació de la qual se sap que té una existència prou reculada i cap generació vendrellenca no ha deixat de veure el bon fer del Ball de Diables.

Actualment, el ball el formen més de cinquanta balladors amb ganes de continuar la història i seguir fent el model tradicional que fa més de 500 anys ja existia al Penedès.

bottom of page